C/ de les Eres, 18 43820 CALAFELL

977 268 243

ENDODÒNCIA

L’endodòncia és l’especialitat que tracta l’interior de la dent (“endo” – dintre i “doncia” dent), per tant, és la encarregada de tractar la polpa dental, coneguda de forma més comuna com el nervi dental.

Temps enrere, quan una dent tenia una càries molt gran i tenia afectació del nervi, la opció més habitual era fer l’extracció. Amb els anys, aquesta especialitat ha anat evolucionant i l’objectiu principal avui en dia, és evitar l’extracció quan tenim afectació de la polpa i dels seus teixits periapicals, al voltant de l’àpex (el final de l’arrel) de la dent.

Que és la polpa dental?

La polpa és un teixit vascularitzat que conté vasos sanguinis, nervis i teixit connectiu entre d’altres, i aquesta va des de la corona dental fins a la punta de l’arrel, dividint-se així en dos parts, la polpa cameral i la polpa radicular.

Una de les seves funcions inicials és ajudar en el creixement de la dent quan aquesta està en plena formació dental. I un cop la dent està formada té diferents funcions com per exemple nutrir la dentina, la funció sensitiva, la funció reparadora i/o la defensiva.

Perquè es pot afectar la polpa dental?

La causa principal i més comú d’afectació de la polpa es la càries. La càries és una malaltia multifactorial (la seva existència depèn de varis factors), que es caracteritza per la destrucció dels teixits de la dent, és a dir, la destrucció de l’esmalt, la dentina i la polpa.

Aquesta té una càrrega bacteriana elevada que fa que aquestes bactèries alliberin àcids sobre l’esmalt i el desmineralitzin, aconseguint fer-lo més tou. Amb aquest entoviment de l’esmalt, l’acció bacteriana pot accedir millor i anar destruint la dent fins a arribar a la polpa.

El teixit tou és colonitzat des de tota la part interna de la dent provocant infeccions i fins i tot, absecesos i flemons.

clinica dental talaver valles

Altres situacions que poden causar una afectació polpar son:

-Traumatismes: poden ser aguts, com per exemple un cop, que produeix un desplaçament de la dent o bé una fisura o fractura a nivell intern, traumatismes crònics com el bruxisme o la abrasió dental, o bé traumatisme iatrogenics com els moviment ortodòntics.

-Canvis bruscs de temperatura que poden ser produïts, entre d’altres, per grans restauracions, sobretot les metàl·liques ja que aquestes transmeten els canvis de temperatura que poden arribar fàcilment a la zona polpar i produir una inflamació de la polpa (pulpitis) i fins i tot, arribar a crear una necrosi polpar (mort de la polpa i conseqüent infecció).

-Malaltia periodontal: les bactèries que colonitzen els teixits al voltant de la dent, poden arribar a afectar la polpa desde l’interior de l’os, per una filtració a nivell dels teixits periapicals.

-Toxicitat dels materials d’obturació, cada vegada amb menys frequència, ja que cada cop son mes biocompatibles els materials que s’utilitzen.

-Mal segellat de les cavitats, que produeix una micro-filtració bacteriana que crea una pulpitis.

-Fisiològiques: son les que acostumen a anar associades amb l’envelliment.

-Idiopàtiques: no es troba causa coneguda, tant aquestes com les anteriors (fisiològiques) son les fonamentals en els processos degeneratius polpars.

Que passa si hi ha afectació polpar?

Quan hi ha afectació polpar, la polpa passa per un procés inflamatori que, si aquest no pot reparar per si sol, produeix una necrosi polpar (mort de la polpa).Aquesta, més tard, pot produir una infecció que colonitza tota la part interna de la dent fins que arriba a la zona periapical (la punta de l’arrel), i passar a col·lonitzar l‘ós formant així una bossa de pus, un abscés amb la conseqüent infecció crònica i/o aguda provocant dolor i la inflamació de tota la zona (flemó).

Aquestes afectacions les tractem realitzant una endodòncia o bé una reendodòncia (tractament d’una endodòncia ja realitzada amb anterioritat).

Com es realitza una endodòncia?

Els passos a l’hora de realitzar una endodòncia son:

-Anestesia de la zona a tractar mitjançant anestèsia local

-Eliminació de la càries i/o accés a la cambra polpar (al nervi)

-Aïllament del camp, és de suma importància realitzar un aïllament de la zona mitjançant un dic de goma per evitar la re-contaminació bacteriana durant el tractament i així poder augmentar les garanties del mateix.

-Un cop realitzat l’aïllament, es procedeix a reiar el teixit polpar de forma mecànica, és a dir, s’eixamplen els conductes de la dent, mitjançants instruments rotatoris, que son els que alberguen la polpa radicular per així permetre l’arribada dels desinfectants i del material de farciment dels conductes.

-Finalment, els conductes un cop desinfectats i secs es reomplen amb un material que evita la re-contaminació i tota la cavitat polpar és segellada.

Cal tenir en compte que, de vegades, aquest procés s’ha de realitzar en dues o més sessions. Això dependrà de la complicació del tractament, del diagnòstic i de la infecció que pugui presentar. Si es donés aquest darrer cas, entre les visites, s’introdueix un medicament intra-conducte que anirà eliminant les bactèries, i es col·loca un empast provisional.

Que he de fer un cop s’acabi el tractament i quina garantia té el realitzar una endodòncia?

Un cop acabat el tractament d’endodòncia, l’especilista li indicarà la reconstrucció de la dent i si fos el cas, la necessitat d’un reforç, és a dir, reforçar l’estructura dental per evitar-ne fractures posteriors.

Una endodòncia convencional, sempre i quan el pacient tingui cura i tingui un bon manteniment, té entre un 85 i un 95% de possibilitats d’èxit.

Posa't en mans de professionals