LOGOPÈDIA
Què és?
La logopèdia és una disciplina que s’ocupa de l’estudi, la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la rehabilitació dels trastorns de la comunicació humana i les seves funcions associades, tant en infants com en adults.
A la Clínica Dental i Centre d’especialitats mèdiques Talavera Vallès, la nostra logopeda, la graduada Eva Vendrell, és l’encarregada de prevenir, avaluar, diagnosticar i tractar les alteracions de l’audició, la fonació, la deglució, la parla i el llenguatge mitjançant tècniques terapèutiques.
Quines patologies tracta i quines terapies realitza un logopeda?
Disfuncions orofacials:
Són aquells desequilibris de coordinació i tonicitat muscular amb conseqüències en l’articulació de la parla que es reeduquen mitjançant la teràpia miofuncional, enfocada al tractament de l’activitat muscular dels òrgans de la zona orofacial: l’articulació temporomandibular, la llengua, els llavis, el paladar…
Els objectius de la teràpia miofuncional són, entre d’altres, millorar la funcionalitat d’aquests músculs degut a les alteracions anatòmiques produïdes pels mals hàbits orals (succió del dit, permanència del xumet, l’ús prolongat de tetines, respiració bucal, etc.), reorganitzar l’equilibri muscular dels òrgans orofacials amb el finalitat de millorar la coordinació dels moviments, reeducar el moviment respiratori i el de la deglució.
Trastorns de la parla:
La dislàlia és una alteració freqüent, es manifesta quan el nen/a no és capaç de repetir per imitació les paraules que escolta i ho fa de forma incorrecta fonèticament. El nen/a acostuma a substituir lletres o tendeix a no articular correctament les consonants de la parla. La dislàlia pot ser causada per dificultats musculars o de coordinació de moviments (dislàlia fonètica) i per dificultats d’identificació o discriminació auditiva entre els sons (dislàlia fonològica) on cada causa té la seva línia de tractament.
Altres trastorns de la parla en general són els de la fluència verbal, alteracions del ritme verbal com ho són la tartamudesa (o disfèmia) o la taquilàlia de múltiples causes, entre elles les emocionals i les respiratòries.
Trastorns del llenguatge:
El retard en el llenguatge simple s’entén com el retard en l’elaboració i l’expressió del llenguatge d’un infant respecte els altres de la seva mateixa edat. El trastorn específic del llenguatge (TEL) és la mateixa dificultat però amb un retard més significatiu i establert als 7 anys. Aquestes dificultats en el llenguatge oral també tenen incidència en el llenguatge escrit, és per això que és tan important detectar-les quan abans millor.
La disàrtria i la afàsia són trastorns del llenguatge, i també de la parla, causades per algun tipus d’afectació nerviosa en els que es procura millorar i mantenir les habilitats preservades.
Trastorns de la lectura i l’escriptura:
Com poden ser la dislèxia, les dificultats d’aprenentatge, d’automatització o de la fluència de la lectura; la planificació, l’organització, l’estructuració de l’escriptura així com les dificultats en el traç o el grafisme a l’hora d’escriure.
Es poden manifestar amb dificultats a l’hora de distingir i memoritzar lletres o grups de lletres, mancant-hi ordre i ritme en la seva col·locació, amb dificultats en l’estructuració de les frases, la planificació del text, la cohesió i la coherència del contingut escrit. Comporta una complicació en el procés d’aprenentatge i, per tant, escolar.
Trastorns de la veu:
Són aquelles dificultats de la veu d’origen orgànic o funcional, com ho són les alteracions de la veu en la sordesa, en una laringotomia, en la diglòssia o en les disfonies. Es reeduquen a partir d’exercicis pràctics de respiració, fonació, ressonància, postura corporal, articulació i projecció de la veu que tenen com a objectiu fer conscient al pacient dels canvis i millores en la veu al canviar un mal hàbit adquirit o reeducar la fonació en sí mateixa.
Quina metodologia es segueix?
- Entrevista inicial
És el primer contacte entre el pacient i el professional, que avaluarà i atendrà el seu cas en particular. Els objectius de l’entrevista inicial són la recopilació de dades del pacient, concretar el seu motiu de consulta, establir un punt de partida del problema del pacient i aconseguir una bona relació terapèutica.
2. Avaluació
Pot requerir de una o varies sessions. Consisteix en valorar el problema en global, tenint en compte tots els aspectes de la vida i de l’entorn familiar del pacient. Per a realitzar una bona avaluació s’utilitzen diverses tècniques com poden ser les entrevistes, els tests, les observacions, els autoregistres… A partir dels resultats, s’elabora un pla de tractament i d’intervenció personalitzat que després es comunica donant més informació sobre la intervenció a seguir. Si durant l’avaluació s’observen dificultats que es treballen en altres disciplines es fa la derivació oportuna.
3. Intervenció
Durant totes les sessions d’intervenció es segueix la terapèutica dissenyada per aconseguir els objectius plantejats durant l’avaluació. El nombre de sessions d’intervenció dependrà del tipus de terapèutica a seguir i de les particularitats de cada cas.
4. Seguiment
Són visites quinzenals, mensuals, trimestrals o anuals on es controla que els objectius terapèutics establerts durant la intervenció siguin efectius i adequats que, segons el cas, es poden anar modificant. Poden fer-se coordinacions amb l’escola o amb altres professionals.
5. Alta
Un cop tots els objectius plantejats inicialment s’han aconseguit i les millores es consoliden es dóna l’alta al pacient.