ORTODÒNCIA

Bàsicament existeixen 2 tipus de tractaments:

ORTODÒNCIA INTERCEPTIVA

L’ ortodòncia interceptiva és aquella que es realitza en una primera fase, quan el pacient es troba en dentició mixta. Normalment en fase de repòs o en segona fase de recanvi. Així aquest tractament sol realitzar-se entre els 8 i els 10 anys d’edat.

La filosofia de treball de la Clíniva es fonamenta en només tractar de forma interceptiva aquells pacients que veritablement poden beneficiar-se, a nivell funcional, d’una primera fase de tractament.

Es poden utilitzar aparells fixes o removibles.

Sobretot en casos de:
– Mossegades creuades, tant posteriors com anteriors.
– Classes II o Classes III greus.
– Mossegades obertes.
– Ectòpies o retencions de dents definitives que haurien d’estar en boca.
– Pèrdues prematures de dents temporals que han fet perdre longitud d’arcada.
– Ressalts augmentats amb diastemització de les dents superiors.

ORTODÒNCIA FIXA

Els tractaments amb ortodòncia fixa són aquells que es realitzen quan el recanvi dentari ja ha finalitzat, en dentició permanent. Un 40% dels casos requereixen de l’exodòncia d’alguna dent permanent per tal de corregir la discrepància o maloclusió existent. Les dents que més freqüentment cal exodonciar són els premolars i els incisius inferiors.

S’utilitzen bràquets metàl·lics, estètics o Ortodòncia Invisible Invisalign®, tot dependrà de les exigències estètiques de cada pacient.

Alguns casos requereixen d’aparatologia auxiliar als bràquets, com per exemple:

– Arc extraoral: Previ als bràquets. Idealment es col·loca al voltant dels 12 anys, abans que hagin erupcionat del tot els segons molars superiors.
– Quad-hèlix o disjuntor: Previs i conjuntament amb els bràquets, en casos amb mossegada creuada posterior.
– Barra palatina: Prèvia o conjuntament amb els bràquets, en casos amb hipoclusió anterior o com a anclatge en casos d’extraccions superiors.
– Botó de Nance: Previ i conjuntament amb els bràquets com a anclatge en casos d’extraccions en arcada superior.
– Arc lingual: com a manteniment d’anclatge o per evitar pèrdua d’espai de deriva en arcada inferior.