IMPLANTOLOGIA
La implantologia es la especialitat dental que més ha evolucionat en les últimes decades. Segons les estadístiques de la SEPA (Sociedad Española de Periodoncia y OsteoIntegración), el 98% dels implants s’integren en l’os després de la seva col·locació, el que indica una alta taxa d’èxit de tractament. Als 20 anys, més del 90% dels implants col·locats en el maxil·lar superior i inferior segueixen funcionant adequadament. Això situa els implants dentals osseointegrats entre les tècniques quirúrgiques amb major fiabilitat de totes les que es realitzen en humans.
Un implant dental és un substitut artificial de l’arrel d’una dent, és a dir, quan hem sofert la pèrdua d’una dent, aquesta la podem substituir mitjançant la col·locació d’un implant.
Un implant és una petita peça de titani, material biocompatible, que un cop col·locat cicatritza a l’os i s’ossiointegra, en altres paraules, es crea una connexió íntima, directa, funcional i mantinguda en el temps, entre l’os i l’implant.
Després, sobre aquest implant es col·loca la pròtesis o corona, en forma de peça dental, per tant, haurem de diferenciar entre el que es l’implant i el que serà la corona que anirà sobre ell (pròtesi).
Quin és el motiu per el qual perdem les dents?
El fracàs d’una dent natural pot ser degut a molts factors, que van des d’una caries molt gran que no ha estat tractada correctament, infeccions, patologia periodontal, reabsorcions o fins i tot, causes externes com podria ser el cas d’un traumatisme.
La importància de reposar les dents absents no només és de caire estètic, sinó que hem de tenir en compte que quan hi ha absència de dents les que es mantenen a la boca tendeixen a moure’s i a inclinar-se cap als espais buits i crear zones de retenció d’aliments i bactèries.
Això pot provocar, entre d’altres coses, caries de difícil restauració a les dents que tenim i podria alhora provocar també la pèrdua d’aquestes dents. A més, aquests desplaçaments dentaris poden modificar-ne la oclusió (la forma en que tanquem la boca) i provocar lesions dentàries a les dents romanents.
Quan ens falten moltes dents també pot provocar una pèrdua de tonicitat dels músculs periorals (al voltant de la boca) el qual ens afecta a la parla i a l’aparença estètica facial.
Quines son les avantatges dels implants?
- Es una opció molt segura, ja que l’implant s’uneix a l’os i actua com una arrel natural.
- Alhora, evita que es perdi os on no hi ha dent, ja que mantindrà la funció sobre l’ós.
- El resultat final de l’implant fa que actua com una dent natural, per tant la sensació masticatoria i l’estètica son naturals.
- Al actuar com una dent independent, s’evita la necessitat de tallar i/o desgastar dents sanes adjacents per a col·locar un pont sobre dents naturals i així solucionar la falta d’una o més dents sense tocar peces sanes i poder mantenir-ne el seu bon estat.
- És una solució indolora, durant el seu procés no es sent dolor ni molèsties, i en la majoria de casos el postoperatori és menys incòmode que en altres procediments dentals.
- El seu manteniment és molt similar al de les dents naturals.
- En el cas de tractar-se d’un pacient totalment edentul (absència total de dents) li permet poder rehabilitar les dents mitjançant una pròtesis que no es mou i queda fixada a la seva boca.
- Aporten comoditat, satisfacció i seguretat a la seva vida personal.
Quin és el procés de col·locació d’un implant?
El protocol a l’hora de col·locar un implant requereix de 3 fases:
Estudi previ a la col·locació de l’implant.
A la Clínica Dental Talavera Vallès realitzem sempre un TAC Dental previ (Mirar Diagnosi per Imatge/Radiologia) on podem determinar si a la zona on volem col·locar l’implant tenim una quantitat d’os suficient que ens permet garantir la supervivència del mateix.
En el cas de que l’os sigui insuficient, haurem de recórrer a una fase prèvia de regeneració òssia per aconseguir un volum major d’os.
Cirurgia per a la col·locació de l’implant.
En aquetsa fase col·loquem els implants i els deixem enterrats a l’os i coberts per la geniva, ja que és fonamental aconseguir una osteointegració (la unió íntima de l’implant a lós).
Per a la osteointegració necessitem un temps que pot variar en funció de la zona on sigui col·locada, entre 3 i 4 mesos a la zona mandibular i en maxilar parlarem de 4 a 6 mesos, i de si hem fet una fase de regeneració previa.
Durant aquest temps, els implants es deixen enterrats sota la geniva per evitar-ne el contacte amb la cavitat oral i mantenir-los protegits de sobrecàrregues i moviments. Tot i així, depenent del cas i de l’estètica, existeix la possibilitat de col·locar una corona provisional (càrrega immediata sobre l’implant) per no comprometre l’estètica del pacient.
Fase Protèsica.
Un cop transcorregut el temps necessari per a que es produeixi osseointegració, es procedeix al destapament de l’implant i a la presa de mides per a començar a confeccionar la pròtesis que anirà sobre l’implant.